El dia estava maleït havien dit que plouria, a hora de partir feren un parell de trons i gotes i just sortiren a pasturar les someres, perquè els excursionistes voltaren a dins els llit, es taparen amb el llençol i fins a la propera...
Però no... sempre n’hi ha de valents amb els que començarem l’excursió, el camí que de Son Bernardí fins a Son Galcerán està molt brut, i si hi son a temps, la brigada l’hauria de fer net ja que per la volta a la nostra vall es imprescindible.
passàrem per la Vilanova i el nº 85 es la casa més fotografiada de aquesta barriada ( o segon poble?) de Esporles per les seves teules pintades i la façana; no hi podien faltar les firmes de les nostres estimades Endesa i Telefónica que foren els precursors dels grafits a la nostra estimada terra..
el poble com dins un niu
guardat i estimat
per les muntanyes
Continuarem fent camí i berenarem a l’ombra dels platers que aquest dia no feien ombra baix un cel ben encapotat.
Ja amb l’aigua de la font i la panxa plena anàrem cap el Castellet segurament un del millors miradors de la nostra vall.
El dia continuava gris i un rosari de trons i llamps es sumaren a la nostra excursió, les vistes aquí dalt es multipliquen però una certa tristor i la falta del cant dels ocells ja ens feia veure que l’aigua no estava molt enfora, la baixada ja la férem més aviat...
A la font des Rafal ben restaurada que duia aigua abastament beguérem la darrera aigua, l’altra quant arribarem al Badaluc vengué del cel i el seny es va imposar i el darrer bocí ho deixarem per un altre dia, pocs minuts després de arribar a casa una ruixada de aquelles que et deixen com un pop va cobrir tota la nostra vall, mira per on, no ha mal que per be no venguí desprès de aquesta calor i sequera els bonsai de casa ho agraïren i supos que també els pebrers i tomatigueres que donen color a la nostra vall.
Ermassets Club de Muntanya
Toni Bauçà
